Síndrome de l’ull sec


L’ull sec és una patologia bastant complexa que requereix d’un seguiment continu. En casos greus poden aparèixer úlceres i opacitats corneals, que poden arribar a provocar dèficit visual important.

Bulldog francès

La síndrome d’ull sec és més freqüent en races com el Bulldog Francès. Foto: Artur Malinowski

 

Què és la síndrome d’ull sec?

Quan la superfície ocular no té una bona lubricació, la còrnia o la conjuntiva es ressequen i produeixen una combinació de símptomes que anomenem síndrome d’ull sec:

  • Coïssor o molèsties
  • Envermelliment de la conjuntiva (ull vermell)
  • Inflamació de la superfície de la còrnia
  • Secrecions mucoses
  • Secrecions mucopurolentas
  • Parpelleig freqüent i necessitat de gratar els ulls

En algunes mascotes, les molèsties que produeix l’ull sec estimulen la secreció de la glàndula lacrimal principal, produint paradoxalment l’anomenat llagrimeig.

Sovint aquests símptomes s’accentuen en situacions relacionades amb un augment de l’evaporació (calor, vent, aire condicionat).

El Dr. Paco Simó explica què és i com es tracta la síndrome d’ull sec:

Quines són les causes de l’ull sec en animals?

La major part de casos d’ ull sec es produeixen en animals sans, que presenten formes lleus o moderades de la síndrome. Algunes de les causes d’ull sec serien:

  1. Dèficit de llàgrima: per absència congènita de la glàndula lacrimal o incorrecte funcionament de la mateixa a causa de processos inflamatoris de parpella o conjuntiva, malalties sistèmiques o com a efecte secundari de determinats medicaments.
  2. Llàgrima de baixa qualitat: no està formada per l’adequada combinació d’aigua, lípids i moc, pel que és massa líquida o no s’adhereix correctament a la superfície ocular. En aquests casos pot produir-se, paradoxalment, el llagrimeig, ja que la pròpia irritació de l’ull estimula la secreció de la glàndula lacrimal principal.
  3. Incorrecta distribució de la llàgrima per la superfície ocular : causa de la forma anatòmica de l’animal. És el cas de les mascotes amb ulls molt sortits i morro xato , els que anomenem braquicefálicos (Bulldog Francès, Bulldog Anglès o Carlí).

En quins animals és més freqüent l’ull sec?

L’ull sec és més freqüent en animals d’edat avançada.

Hi ha races més predisposades, com els gossos de morro xato o braquicefàl.lics (Bulldog Francès, Bulldog Anglès o Carlí), que poden patir ull sec amb pocs anys o mesos d’edat.

Com es tracta l’ull sec d’un gos , gat o animal domèstic?

La majoria de pacients amb ull sec s’han de tractar tota la vida amb llàgrimes artificials i/o estimuladors de la secreció de llàgrimes.

L’ús adequat dels tractaments de què disposem en l’actualitat permet el control i alleujament dels símptomes en la gran majoria dels pacients. Algunes animals que no toleren o no responen bé a un tipus de llàgrimes artificials o estimulants de la secreció lacrimal poden respondre molt millor a altres.

El tractament de l’ull sec pot consistir en l’aplicació d’una o diverses de les següents opcions terapèutiques:

  • Llàgrimes artificials amb conservants. Contenen productes químics que prevenen el creixement de bacteris (conservants). Tenen l’avantatge que poden utilitzar-se, tapar-se, i ser utilitzades de nou. Desafortunadament, alguns d’aquests conservants poden irritar la superfície ocular. Algunes animals són fins i tot al·lèrgiques a ells i poden desenvolupar reaccions severes quan són usats durant llargs períodes de temps.
  • Llàgrimes artificials sense conservants. En no contenir conservants és molt menys probable que puguin irritar la superfície ocular.
  • Immunomoduladors tòpics com la Ciclosporina o el Tacrolimus, que ajuden a reduir el procés inflamatori i recuperar així el correcte funcionament de la glàndula lacrimal.
  • Antinflamatoris tòpics
  • Antibiòtics
  • Sèrum autòleg
  • Oclusió dels punts lacrimals. Mitjançant l’oclusió dels punts lacrimals tapem la via de drenatge de les llàgrimes, aconseguint , per tant , que aquestes romanguin durant més temps en la superfície ocular. L’oclusió pot realitzar-se mitjançant diferents procediments (amb alguns el tancament és temporal i amb altres és definitiu).
  • Mesures de caràcter ambiental. Les situacions climàtiques de sol o vent, i l’ús de calefacció, assecadores o aparells d’aire condicionat augmenten l’evaporació lacrimal i redueixen la lubricació de l’ull. Evitar en la mesura del possible aquestes condicions ajuda a millorar els símptomes de «ull sec».
  • Tractaments específics associats. En el cas concret d’un dèficit de vitamina A o un hipotiroïdisme més dels tractaments simptomàtics anteriors s’ha de tractar també la causa mitjançant medicació adequada.

Es pot prevenir la síndrome d’ull sec?

En animals braquicefálicos, que tard o d’hora, van a desenvolupar síndrome d’ull sec, es pot iniciar el tractament de forma preventiva.

Evitar en la mesura del possible situacions que augmenten l’evaporació lacrimal pot prevenir l’aparició de símptomes d’ull sec: excés de sol o vent, ús de calefacció, assecadores o aparells d’aire condicionat.

ojo-seco1-web

L’ull sec és bastant complex i en ocasions pode aparèixer úlceres i opacitats corneals

ojo-seco3-web2

La majoria dels pacients amb ull sec deuen tractar-se tota la vida amb llàgrimes artificials i/o estimuladors de la secreció de llàgrimes

Informació validada pel Dr. Paco Simó , oftalmòleg de l’Institut Veterinari Oftalmològic de Barcelona. Tots els drets reservats. Última actualització: 2015.