La processionària del pi i els gossos: actuar ràpid per evitar pèrdua de visió


La curiositat dels gossos fa que s’acostin a les orugues, i el contacte dels seus pèls amb la superfície de l’ull provoca una reacció al.lèrgica amb molta inflamació i dolor. Afortunadament, una actuació ràpida té molt bon pronòstic.

Australian Shepherd paseando por el bosque

A la foto, un Australian Shepherd amb ganes de passejar pel bosc. A finals d’hivern, cal estar alerta perquè la processionària dels pins provoca ferides greus en la boca i els ulls dels gossos. Foto: bambe1964

Els problemes comencen habitualment el mes de febrer i s’allarguen fins la primavera

A mida que s’acosta la primavera es fan més visibles les orugues (processionària del pi). La pujada de les temperatures les impulsa a la recerca d’un lloc on enterrar-se per formar les crisàlides, de les que sortiran el mes de juliol convertides en papallones.

Així és com durant el mes de febrer es comencen a veure escamots d’orugues peludes que baixen de les boles blanques dels pins.

És inevitable la curiositat que causa als gossos, però cal evitar que s’hi acostin massa, ja que la toxina que contenen els pèls pot provocar una forta reacció al.lèrgica a la llengua i als ulls.

El contacte de la processionària del pi amb la llengua pot arribar a ser mortal, mentre que el contacte amb l’ull pot fer-los perdre la visió: la reacció al.lèrgica a la conjuntiva i la còrnia genera necrosi i una gran inflamació amb dolor o, fins i tot, pot desencadenar un desprendiment de retina.

Procesionaria del pino

Els pèls de la proicessionària provoquen fortes reaccions al.lèrgiques a l’ull. Foto: Ana

Símptomes: com detectem que el gos ha estat afectat per la processionària?

El cas més habitual és el d’un gos que, després d’haver estat passejant pel bosc, comença a rascar-se els ulls, els té inflamats, parpalleja de manera especialment freqüent (blefaroespasmes) o es queixa de dolor.

Habitualment els símptomes són molt ràpids, molt aguts i molt greus.

En alguns casos també pot passar que si el passeig va ser per la tarda, els símptomes comencen per la nit, i no ens n’adonem fins el dia següent, quan l’animal es lleva estrany, es queixa o no es vol moure.

Actuació: què cal fer davant la reacció al.lèrgica provocada per la processionària dels pins?

Posar-se el més ràpidament possible en mans d’un especialista assegura que no hi hagi complicacions greus.

Cal eliminar tots els pèls de la superfície de la còrnia i de la conjuntiva. Per fer-ho no cal entrar al quiròfan, però sovint caldrà sedar l’animal per poder treballar bé amb l’ajuda d’un microscopi.

Després s’aplica un tractament basat en corticoides.

Si l’actuació és al cap d’un o dos dies ja no serà possible extreure els pèls, perquè s’hauran dissolt a la superfície de la còrnia. Aleshores caldrà netejar bé la zona i aplicar tractament tòpic o amb pastilles.

El tractament mai no requereix cirurgia.

Pronòstic: riscos i complicacions

Quan s’arriba a temps, el tractament és molt eficaç, i els animals responen molt bé.

Si es tarda en actuar, es poden produir lesions ulceratives amb molta inflamació i molt de dolor.

En casos més extrems poden aparèixer uveïtis, o també complicacions a la retina degut a la inflamació de la coroides, que pot desencadenar un desprendiment de retina i la pèrdua de la visió.

Lesiones ojo perro por procesionaria

Lesions produïdes per la processinària del pi en l’ull d’un gos. Foto: IVO

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *